Altitud Extrem
Qui som
Raquetes de neu
Ferrades
Ponting
Esquí de Muntanya
Cursos
Escolars
Altres activitats
Estiu
Reports
Links
Tarifes
Contactar
Transferencies
Parcs d'aventura
Fotos d'Altitud Extrem Actualitat a TS Aventura/Altitud Extrem Vídeos d'Altitud Extrem
  Reports

Jornades sobre seguretat a la muntanya hivernal Jornades sobre seguretat a la muntanya hivernal

Aquest cap de setmana hem realitzat les Jornades Divulgatives sobre Seguretat a la Muntanya Hivernal. Un any més les jornades han estat un èxit de participació i ens ha permès donar les claus per millorar la formació de cara a la autoprotecció davant dels perills de les activitats de muntanya a l’hivern. Aquest any ens ha acompanyat un equip de TV3 que ha ajudat a divulgar la importància de la formació per evitar situacions de risc en les activitats a la muntanya nevada. Podeu veure el reportatge que ens han fet la Eva i el Balta a:
 
 
D’altre banda ha estat un cap de setmana molt difícil a nivell personal pels que coneixem a l’Alvaro, que va patir un accident a la Masella el passat divendres. Quan em vaig assabentar de que el ferit greu era l’Alvaro em va doldre especialment el tractament que rebia als mitjans de comunicació. En resum, estaven parlant d’una víctima d’una allau com si es tractés d’un criminal. Això em feia pensar no només en el mal que em feia a mi sinó en els seus amics més propers i en la seva pròpia família. Desprès d’aquest dolor i malestar, i de xerrar durant tot el cap de setmana sobre la gestió dels riscos a la muntanya amb els meus alumnes, tinc la necessitat de fer públiques les reflexions al respecte. Em preguntava per que jo mateix, que estava treballant a la Molina quan vaig saber de l’allau  i de que hi havia una víctima greu, de seguida vaig pensar no tant en la pròpia víctima sinó si en si hauria estat o no una imprudència. Es un pensament que em va sortir com un automatisme. Quin era l’origen? No em va costar gaire arribar a la conclusió de que el debat obert sobre el cobrament dels rescats per imprudència era la causa oculta d’aquesta associació perversa. Llegint les noticies al respecte veig que molts dels periodistes han tingut la mateixa associació, han deixat a la víctima en segon pla i s’han centrat en les responsabilitats econòmiques del possible imprudent-infractor.
 
No conec prou les circumstancies de l’Alvaro quan va prendre la decisió de baixar per on va trencar la placa de vent, com tampoc no conec prou l’estat de la neu en el moment de l’accident. Però si que conec prou sobre l’esport i les allaus com per intentar allunyar-me de la implicació emocional i parlar de la situació creada.
 
Estem parlant d’un esportista, que fins i tot competeix en especialitats de freeride, que fa una activitat fora del domini esquiable d’una estació d’esquí. Espai que no te cap diferencia, des del punt de vista de la gestió del risc,  amb qualsevol altre espai de muntanya. Bé, poden haver dues grans diferencies. Una a favor de la disminució del risc i es que son espais de molt fàcil accés en cas d’accident, com s’ha demostrat en aquest cas, i per tant els fan ideals per a l’entrenament de modalitats esportives que fan front a perills objectius importants. Una altre en contra i es que quan ens entrenem en aquestes zones hem de ser conscients que les nostres decisions poden posar en risc a altres persones degut a la pròpia freqüentació d’aquests espais de muntanya destinats a estacions d’esquí. (també hauriem de parlar dels cables de les maquines i el desencadenament d'allaus planificat, però son perills puntuals que haurien de ser convenientment senyalitzats). De les circumstancies concretes només conec que en el moment de l’accident a la zona s’havia previst un perill d’allaus de nivell 3 en zones fora pistes d’esquí i zones no controlades, que es per on va baixar l’Alvaro, com baixen molts dies durant l’hivern molts esportistes (en fora pistes i en la muntanya en general); esquiadors de muntanya, raquetistes de neu, alpinistes, escaladors en gel, excursionistes hivernals.......
 
 
Quin es el problema doncs? L’accident? L’accident en muntanya en concret? No podem patir accidents les persones que sortim a la muntanya? Que no hi ha accidents en altres àmbits de la vida diària? Son preguntes a les que no calen resposta doncs tots les coneixem. Es per això que la situació es perversa. Si tots sabem que en qualsevol activitat humana l’accident es possible, per què ens costa tant acceptar que en la muntanya també ho és sense necessitat de ser imprudents, es més, qui determina la prudència o imprudència? Es prudent corre el Paris-Dakar? Es prudent conduir un cotxe a 120km/h en autopista sabent que hi ha una certa probabilitat de que es rebenti una roda?
 
La meva resposta a aquestes preguntes es clara. Hem de treballar per millorar la seguretat davant dels perills que ens envolten en aquelles activitats que fem, de manera que el nivell de risc sigui prou baix com per ser socialment acceptable. Això implica la capacitat d’avaluar la pròpia situació de risc i per fer això cal formació, que es on molts creiem que s’ha de centrar l’esforç i no tant en la prohibició. També cal tractar de manera diferent quan assumim el risc propi i per tant estem parlant d’un àmbit de llibertat personal que espero continuï sent un dels pilars de la nostra societat, respecte a quan estem posant en risc a terceres persones.
 
Reconec que es complexa parlar de risc socialment acceptable doncs aquest no es un concepte estable sinó que canviar tant ràpid com canvia la societat o inclús més ràpid. Ho va dir molt clarament l’escriptor Lawrence Sterne “La temeritat canvia de nom quan obté èxit. Aleshores es diu heroisme”.
 
Així doncs tornem al que crec que ha provocat aquesta perversió, l’amenaça del cobrament de rescats en muntanya. Cal recordar que abans d’atorgar-se la Generalitat la competència exclusiva en matèria de rescats en muntanya ho feia la Guàrdia Civil, i abans ho fèiem els propis muntanyencs organitzats a traves de la antiga Federacion Española de Montañismo i la seva delegació Catalana. Personalment estava molt orgullós de pertànyer a un País (Catalunya) en que es disposava d’un servei de rescat en muntanya molt ben preparat, professionalitzat i gratuït. I atenció, em preocupa que es confongui gratuït amb que es pot abusar d’ell doncs seria ingenu pensar que els recursos son il·limitats. Però les accions que s’han pres per evitar aquest abús em semblen tant desenfocades de la resolució del problema, que ens han creat un altre i es la criminalització dels que practiquem esports a la muntanya. També cal recordar que els practicants d’esports de muntanya som centenars de milers (desenes de milers federats) i que els diners que l’administració dedica als nostres equipaments esportius (la muntanya) es ínfima. Així doncs el mínim que li podem demanar si tenim un accident o  lesió en el nostre equipament esportiu i no podem sortir pel nostre propi peu, es que ens vinguin a rescatar (repeteixo evitant l’abús que també ens perjudica als propis muntanyencs) sense criminalitzar-nos per haver comès uns error en la nostra percepció del risc i per tant en la seva gestió.
 
Per acabar voldria fer arribar tot el meu ànim a l’Alvaro, la seva família i amics més propers, amb el convenciment de que la seva fortalesa el farà sortir endavant en aquest difícil moment. I si li reclamen els diners del rescat que no es preocupi doncs jo mateix com molts d’altres no tindrem cap problema en ajudar-lo com hauríem fet per ell o per qualsevol altre si calgués dedicar el nostre temps en ajudar-lo a la muntanya.
Xavi Fanlo


18-1-2010
 

Altitud Extrem S.l.l. Plaça Pista Llarga Local 7, La Molina 17537   nif: B62614201

 
Predicció d'allaus Predicció d'allaus
Predicció meteorològica
Predicció d'avui


PARTNERS TS Aventura Parc Aventura La Molina Parc ARVA La Molina AKU acna Universitat Autònoma de Barcelona Univers - Universitat Politècnica de Catalunya Parc Natural del Cadí-Moixeró

Segell de qualitat SICTED
 
Contactar En castellano En català In english En Française